Bogotà III (Colòmbia)

Últim dia a Colòmbia. Avui coneixem l’Ana Milena, la Nana, una amiga de l’Olga que aquest any farà un postgrau a Barcelona. L'Olga no vol que marxem del país sense conèixer-la. Per ella serà important tenir algú amb qui contactar quan arribi a Catalunya. A nosaltres ens sembla fantàstic fer noves coneixences.

Davant del restaurant on hem quedat està ple de càmeres, cables, actors i extres que van amunt i avall. Es veu que hi filmen una de les famoses telenovel·les que fan al país i a les quals ens hem enganxat sense poder-ho evitar. A més de la Nana, s’ha afegit a la trobada un amic comú de totes dues, Pacho, un poeta amb una història ben tràgica al darrere: Fill d’Armero, la població que a principis dels noranta va quedar completament sepultada per la lava d’un volcà, va perdre tota la seva família i només va poder recollir d’entre les cendres alguns dels seus poemes. Ens ha portat un llibre per regalar-nos-el i ens el signa perquè ens l'endugem de record.

La Nana resulta ser molt trempada i xerraire. Ens ensenya els papers que ha rebut de la Universitat de Barcelona i un llibre amb fotos de la zona cafetera, la seva terra, per explicar-nos tot el que ens hem perdut i l’excusa que tenim per tornar a visitar Colòmbia.

Marxo de Bogotá pensant que el millor que té la ciutat és la seva gent i amb uns versos molt durs i tristos de Francisco José González sota el braç:

"Busco huerfanitos

que quieran pasar Navidad conmigo

[...]

Ya son las doce

Yo era de Armero

traje una cuerda

¿Quién se cuelga primero del árbol de Navidad?"