Tallin I, primeres impressions (Estònia)

La primera impressió és que Tallin es veu molt més moderna que Riga, amb més edificis de nova construcció i grans centres comercials calcats als de la resta del món.

Hem baixat d’un autobús a l’estació central i no no tenim cap mapa, però sabem que ens allotgem al centre històric, o sigui que ens deixem portar cap a la direcció on veiem els campanars i realment no ens és gens difícil trobar el nostre allotjament, el Vana Tom. Aquest és el nom de l’alberg i el d’un antic mercenari símbol de la ciutat. Per no desentonar amb l’alberg de Riga aquest també es troba en el mateix edifici que un local d’estriptis. Ara, però, al pis de dalt.
La senyora que trobem a recepció no ens acompanya a l’habitació perquè diu que ja la trobarem oberta, el que no ens explica és que és un desastre total i que la feina que tenim a trobar dos llits lliures entre els quinze que hi ha. Mentre acabem de deixar les nostres coses on podem, entra un noi, es presenta, i diu que no ens espantem a la nit quan torni amb els seus companys després d’anar de festa, que són bons nois i que no hem de patir per res. I mentre ens diu tot això es comença a treure la roba i se’n posa una altra que treu d’una mena de sac de color groc, que és ben igual que el del capitán Findus. Encara no entenc com pot sortir una camisa tan ben plegada d’un lloc com aquest. Ens explica que demà s’embarquen no entenem cap a on i que aquesta nit s’ho volen passar bé. Ai!
Tot just acaba de passar la porta en Hans –no sabem si és així com es diu perquè no recordem el seu nom, però decidim que li escau- entra un holandès que també s’interessa per nosaltres i ens diu que si ens hem de dutxar que millor que utilitzem les dutxes del pis de baix. Estem, doncs, ben avisades quan sortim a fer un primer reconeixement de la ciutat. No agafem ni la guia ni cap mapa i ens deixem portar pels carrerons estrets de la part vella de la ciutat. De fet, pugem fins un mirador que ens mostra una esplèndida vista de la capital d’Estònia. Demà haurem de tornar per fer una bona visita a fons.
Ens ve de gust menjar pasta o pizza. Ai, la cuina italiana!… i resulta que no trobem on. De sobte, veiem un cartell que diu Contravento i hi anem sense pensar-nos-ho dues vegades. L’home que hi ha a la barra, però, ens diu que no té lloc, que hi ha gent esperant davant nostre i que serà impossible en tota la nit. Només són les nou…i ens sentim del tot rebutjades. Al final trobem el Fellini a la plaça de l’Ajuntament. És un lloc molt turístic i no ens acaba de convèncer, sobretot quan se’ns presenta la tuna cantant “Clavelitos” i el cambrer a mig sopar ens diu que li hem de pagar perquè ell acaba el torn. Ens sembla que en realitat es pensaven que no pagaríem, perquè no hem vist que portessin el compte a cap d’aquests turistes que han desembarcat aquesta nit d’un dels luxosos creuers que fan parada a la ciutat.
Comença a fer fred i ens anem a canviar la roba d’estiu per roba una mica més abrigada. Tenim ganes de sortir a fer una ullada a la vida nocturna de la ciutat. L’holandès està parlant amb un ex-hippie belga, que s’adona que parlem català. En els seus bons temps havia passat una llarga temporadeta a Eivissa, segons ens explica a nosaltres i a l’holandès, que no tenia ni idea que a Barcelona es parlés una llengua que no fos l’espanyol.
Sortim després de la xerrada amb els companys d’habitació, voltem una estoneta decidint on podem anar i acabem seient en una terrassa d’un dels carrers més concorreguts de la ciutat. Realment, no hagués dit mai que a Tallin hi hagués tanta gent, no havia pensat que fos una ciutat tan turística, no m’imaginava aquestes riuades de gent pel carrer, sobretot de jovent amb ganes de festa…