MARI

Tuesday, January 27, 2009

Marràqueix (Marroc)


Tornaria a Marràqueix per passar una estona a la Plaça Jemaa El Fna, per seure en una de les terrasses i prendre un te amb un intens sabor de menta. Contemplaria la plaça des de primeres hores del matí fins a poqueta nit, quan ja tothom marxaria cap a casa... escoltaria, encara que no els entengués, els contadors d’històries, i continuaria mirant-me de lluny i amb una certa angúnia els encantadors de serps. I és que la plaça Jemaa El Fna és un món, un món de dia i un altre de nit, un món ple de gent, de soroll, d’olors agradables i de pudors que et fan girar per no caure d’esquena, un món que em va fascinar i que estic segura que ho tornaria a fer.
I que ningú es pensi que Jemaa El Fna és una plaça amb una arquitectura fantàstica, amb unes voltes com la plaça de Vic, o amb uns jardins o una escultura que li doni majestuositat. El que fa aquesta plaça és la gent que hi ha, perquè l’espai en si no té res, no és res la plaça sense la gent… És un espai gran, que podria semblar molt buit, però que no sé si algú l’ha pogut mai veure ben buit.
De bon matí ja hi pots anar a prendre un suc de taronja acabada d’esprémer, hi pots comprar fruits secs o un bon grapat de menta per fer un te. Si vols, ja hi trobaràs els encantadors de serps amb els rèptils ballant al so de la música. Al migdia hi fa molta calor, però també hi ha gent que travessa d’una banda a l’altra a peu, en moto o dalt d'un carro estirat per un burret. Els venedors d'aigua, a més, fan sonar les seves campanes perquè saben que és l'hora en què es posen més monedes a la butxaca.
Segurament, però, el millor de la plaça és quan el sol comença a pondre’s darrere els edificis plens d’antenes parabòliques que porten als habitants de la ciutat imatges d’un món diferent, un món que molts volen abastar pensant que els portarà la vida, però que a vegades els porta a la mort o a la desesperació perquè és un lloc molt diferent del que veuen cada dia des d’aquell balcó que dóna a la plaça Jemaa El Fna.
Al vespre, quan el sol comença a pondre’s i tot agafa una tonalitat entre groga i rosada, aleshores els sorolls de la plaça es multipliquen. Comencen a aparèixer com per art d’encantament bancs, taules, mostradors plens de menges fantàstiques i graelles que comencen a treure fum. I cada vegada hi ha més gent, persones que van amunt i avall, homes que prenen un te calent en una terrassa d’un dels molts establiments que hi ha a la plaça, turistes que encara compren babutxes, collarets, sandàlies, llums, teteres o el que sigui que els ofereixin després d’haver regatejat unes quantes vegades el preu, perquè si no regateges no entres en el joc dels marroquins, no entres en aquesta pantomima en què es converteix el comprar.
Comencen a sonar tambors i es fa un rotlle perquè hi ha un grup ballant una dansa que sembla ritual. Una mica més enllà, allà on la plaça es fa més estreta, hi ha un altre grup d'homes asseguts a terra, quiets, escoltant. Al mig de tots ells, un contador de contes, algú que amb les seves paraules els trasllada a un món de fantasia, a un món on el desert es menja les persones, un món en què es viuen passions incontrolables que porten a la mort o a la vida. L’escolten en silenci, un silenci que sembla impossible de trobar a la plaça més sorollosa del món, a la plaça on tothom viu intensament, on uns ja comencen a assaborir unes albergínies que acompanyen a unes broquetes de pollastre i vedella. On uns altres mengen una sopa ben calenta malgrat que fa calor i d’altres xarrupen el cuscús que acompanya la cuixa de pollastre guisada amb verdures. Seuen tots junts, asseguts uns al costat dels altres, ben estrets, compartint així el sopar i la tertúlia.
Una nebulosa envolta les taules, els colors es tornen tots més intensos i sembla que el món no sigui res més que estar assegut a la plaça Jema El Fna, perquè allà la vida va passant, a poc a poc, de colors vius i d’olors fortes i intenses, de paraules, de crits, de sons, de música... tot un món hi ha a la Plaça Jemaa El Fna, per això hi tornaria, per això i només per això, per viure, tornaria a la ciutat, per viure una altra vegada intensament la plaça on un hi pot descobrir les mil i una nits de Marràqueix.

No comments:

Post a Comment