Oslo I (Noruega)

Arribar de nit a una ciutat sempre ha estat una sensació que m’ha semblat estranya, com si hi arribessis sense fer soroll, una mica d’amagat, de puntetes, com si no volguessis que t’hi sabés ningú. L’endemà ja serà el moment de descobrir realment la ciutat, de viure-la amb intensitat, però la nit només és per arribar discretament, per la porta del darrere.
Quan arribem a una ciutat gairebé sempre ho fem pels seus racons més lletjos. Si ho fem en cotxe, ens trobem sovint amb nusos viaris, autopistes, peatges i cues. Si optem pel tren, vies i més vies, i magatzems abandonats al costat d’aquestes, trens rovellats i màquines inservibles, olor de ferro i grisor, i els aeroports sempre són tan lluny de les grans ciutats que sempre ens fan acabar arribant en tren o en autobús fins l’estació central. Central en diuen, però mai no ets gens conscient que allò és el centre, que aviat veuràs els principals monuments de la ciutat, els racons més retratats pels turistes i més explicats pels novel·listes, perquè de moment només veus gent apressada amunt i avall, pantalles que indiquen hores, andanes i números de tren o d’autobús, maletes, una megafonia que no entens i que et martelleja el cervell i només tens ganes d’allunyar-te’n, de descobrir si realment aquell destí turístic val tant la pena com tothom t’havia dit.
Arribar a Oslo a les onze de la nit significa veure oficines fantasma amb els llums oberts a punt per l’endemà tornar-hi. Sembla, de fet, que l’estalvi d’energia no es té en compte en aquestes latituds on l’hivern és tan llarg i l’estiu tan efímer. Enllaços viaris, olor de benzina, tubs d’escapament, aquesta és la sensació que tens arribant a Oslo a les onze de la nit i desembarcant amb la motxilla carregada a l’esquena a l’estació central d’autobusos. No acabes d’estar segur que allò sigui realment Oslo, la capital de Noruega, la ciutat on Josep Pla va arribar per mar als anys trenta i que va retratar a les Cartes de lluny que dus a la butxaca. És tot tan fosc, hi ha tan poca llum i tanta gent que es mou amunt i avall...
I són les onze de la nit i no tens on anar a dormir. El concert d’un dels últims dinosaures del rock ha ocupat totes les places de la ciutat, només queda esperar que algú hagi anul·lat la seva reserva...